dijous, 21 de maig de 2009

...

...





...

http://www.b-such.com

(C) Connexion Fractal-26: Potència i Llibertat del "Vacio Original"... en ti aqui:

vida interior.

...



(imatge de Web)


...ÉS CAUSA URGENT
RECONDUIR L'AVORTAMENT,
QUE NI PER POLÍTICA,
(dels partits polítics esquerrans i dretans...)
NI PER MORAL INTERESADA,
(de la dreta eclesial...)
NI PER L'ECONOMIA MULTINACIONAL, HAN DE CONFORMAR,
LA VIDA QUE ÉS VIVENT DES DEL COMENÇAMENT.
...ÉS CAUSA URGENT,
EL PARLAR-NE TOTS PLEGATS,
I NO ELS POLÍTICS DELS VOTS INTERESSATS.
QUE LES SOLUCIONS HI SÓN A GRAPATS.
SI VOLEM LA PAU DEL NOSTRE MÓN,
EN L'ESPERIT DEL SENTIT COMÚ DE TOTS.
QUE LA VIDA ÉS EL REGAL UNIVERSAL,
DEL MÉS GRAN I ABSOLUT AL MÉS PETIT I PERSONAL.
...NO PROVOQUEM L'AVORTAMENT,
I JA TOTS VIUREM EN L'ABUNDÀNCIA BELLAMENT.
PARE NOSTRE DEL CEL...






...que l'important, no és tant el que es diu,
sinó des d'on es diu...
i d'on es vol dir...
Pare nostre del Cel...
angelailah

...no és pas algú per entendre...
sinó un estat de servei del Ser
al principi de la vida humana del diví.

...qui vol ser alliberat,
ha de ser visitat,
pel qui és purificat,
en sentir-se estimat,
pel qui és de nou nat.

Pare nostre del Cel del Ser.

Ahhhhhhh!
...Pare nostre del Cel...
Ehhhhhhh!
...som respirats pel diví...
Ahhhhhhh!...DEL MÓN, AL DIVÍ, AL CENTRAL DEL COR...
Ehhhhhhh!...DEL DIVÍ, AL MÓN CONCRET...
...IMMEDIAT DEL RESPIRAR...
PAhhhhhhh!...
REhhhhhhh!...

...on no hi ha cap imatge, ni cap doctina, ni cap església,
...és tota la pròpia vida en l'esclat de l'immediat,
del qui és abraçat,
en l'amistat de l'estimat.
...

...

...així:
...LA REALITAT ESDEVÉ FRACTAL...
...TAL QUAL ÉS,
HI ARRIBA I ESDEVÉ AQUÍ,
I ARREU!


ESTRUCTURA GLOBAL ESSENCIAL... i estructura personal...
...
...SOM DE DÉU I SOM DEL SER:
SOM DE TOT QUI ÉS,
COM A ÚNICA REALITAT VIVENT,
PARE DE TOT QUE ÈS QUI ÉS.

L'ALÈ DE LA GRAN LLIBERTAT DEL QUI ÉS...
AQUESTA GRAN PAU,
AQUESTA GRAN JOIA,
AQUEST GRAN CONEIXEMENT,
AQUESTA GRAN ESPERANÇA,
AQUESTA GRAN PRESÈNCIA,
QUE ÉS COMUNICADA,
EN CADA RESPIRACIÓ DE L'EXISTÈNCIA...
EN TOT QUE ÉS...
DIRECTAMENT,
A CADA COR,
A TOT L'INTERIOR,
DE CADA FORMA DEL SER VIVENT.

...


...Verge del Carmel, pregueu per tots nosaltres...

...Pare nostre del Cel:
Sí,
el vincle roman viu,
ja tot hi reviu!
La percepció es fa instantània, pròpia.
La comprensió esdevé pura, en sí.
El cor, un immens forat,(buit...on tot hi és),
d'entorn obert, de pura llibertat interior i
de total disponibilitat exterior.
La perfecció, hi és implícita,
desconeguda a la ment...
La vida, simple i senzilla de tothom.
...La vida, vivent...
...la mort, mortal...
..."cada bèstia al seu corral..."

...La humanitat s'ha "destarotat"
en voler ser divinitat,
i ja tot ha fracassat,
sols ens queda l'immediat,
on tot és restaurat.

així:
...EL DIVÍ, AL CAP VA DESCENDIR, I AL COR ES SUBMERGÍ:
...i ja tothom treballa el seu "molí":
..."farina i pa de bon menjar,
olives i oli de bon sucar,
figues i dolços de bon paladar,
ametlles de bon pelar...
Salut!



Anna,
Moltes felicitats la seva conferència-despertador... a Lleida.
Entenc que l'existència humana, esdevé un projecte de vida propiament femení, en tant que amor de mare creador...
I així es podria entendre un paper reactiu patriarcal...purament de cartró, de decorat...
L'important és el compromís vital de la dona, capdavantera de la família, de nostre món angoixat i de nostre món despert... per transmetre la pròpia experiència original primordial, arreu...ara i aquí.

...abans del principi...
...quan Eva ja havia menjat del fruit de la serpent...
...mirà dolçament a Adam...
...Adam, no vols néixer...?



...estava adormit...
el foc avança...
i una dolça veu em despertà:
-estimat, vols que juguem...?
...vols néixer...?
-d'acord, estimada, juguem-hi...!
...en agafar-nos la mà...
un sentir profund inundà tota la nostra consciènia...
una ferma i serena veu ens digué:
...ESDEVINDREU DEL TOT HUMANS,
ESDEVINDREU DEL TOT REALS,
ESDEVINDREU DEL TOT QUI ÉS,
ESDEVINDREU FILLS MEUS: FILLS DE LA TERRA ESTIMADA,
FILLS DEL MÓN IL·LUMINAT,
FILLS ORIGINALS DE LA MEVA LLIBERTAT,
FILLS DEL MEU ESTIMAT QUI VIU,
QUE EL MEU ESPERIT VIU AL VOSTRE COR,
AL VOSTRE CAP I AL VOSTRE COS PER SEMPRE,
NO L'ATUREU, ESTIMEU-VOS I SIGUEU VALENTS,
NO TINGUEU POR, VIVIU!



...als temps de crisis i de canvis...
...És ara, que la revelació profètica és creada i manifestada, aquí:

...Els estimats jueus acceptaran en col·laboració amb tots, que la Gràcia del Sant Nom de Déu, pugui fructificar en tots els cors.

...Els estimats cristians acceptaran en col·laboració amb tots, que la realitat de Jesús es manifestarà clarament al seu temps, però ara, respectaran i estimaran el Sant Nom de Déu: PARE de tots.

...Els estimats musulmans acceptaran en col·laboració amb tots, que ja tots hi som igualment de necessaris servidors del Sant Nom de Déu: en el seu pla de pacificar i sanar a tots els cors.

ADONAI (EL SENYOR) - EL QUI ÉS - DÉU EL CLEMENT EL MISERICORDIÓS.

...encara en quedarà una quarta part més, fins a dotze, (amb l'experiència humana oriental...budisme, induisme, taoisme), per completar el
"voler de la presència del diví, aquí".

...Pare nostre del Cel...del Ser
...Es pot obligar a estimar...?
La Llei, els Llibres i tota la normativa
no han estat fets per a cap obligació...?
ni són perdurables per sobre del Sant Nom de Déu...?
sinó que han estat santificats per esdevenir
la Gran Llibertat de mobilitzar i sanar la vida de nostra ànima,
en el real d'Ell...?
...Que des del Cel Ell va fer escoltar la seva veu
per corretgir-nos a tots,
i va fer sobre la terra el seu Gran Foc
des d'on escoltar les seves Paraules:
..."de Cor a cor, de Cap a cap, de Cos a cos, de Ser a ser.
Que si per fe estudiem el llibre sagrat,
per fe obrem en justícia,
per fe veiem a Déu mateix arreu...
perquè no podem fer un pas més enllà...?
i per fe, per l'amor de Déu mateix...desconegut,
sempre nou, sempre més enllà...
no podem deixar tot pre-condicionament,
i viure directament la realitat
com és en el voler de tot qui/que és per si mateix d'Ell...?

Si Déu va manar per fe el sacrifici del seu fill...(del pare de la fe),
per fe podriem entendre un auto-sacrifici del nostre "estatus" espiritual...
i quedar-nos en la simplicitat vital del més petit dels humans...?
No podem deixar de ser el que som pel ser... o si...?
Podriem veure a tots el humans com amics i germans...?
Ens farien falta tantes disposicions i normalives legals
i morals...per governar-nos...?
Les persones no serien més felices i més sanes,
en ser totalment i directament expresives
i comunivatives en cos i ànima...?
El sistema productiu no seria el més eficaç possible
en fer i treballar per amor al propi treball...?
Les relacions conflictives entre parelles, persones i nacions,
on seria el més fort...en la inexistència de l'ego,
en la imprevisibilitat del més lliure interiorment,
i del més petit externament...o no...?
...Tot un nou sentit de viure i
de qüestionar-nos des de l'autenticitat que som...?
...Tot un nou món real per descobrir,
a l'abast del més senzill i del més autèntic...
i del més original...?
...Tot un món sense cap tipus de residus interior o exterior...?
...Quan un llenguatge expressiu deixa de ser més personal,
per esdevenir més real (comunicatiu)...?
...des del silenci...?
...des del respecte a la llibertat
i a la forma d'expressió i d'entendre de l'altre...?
...Evidentment, solament podrà deixar anar,(estimar),
el qui ha tingut...(ha estat estimat d'Ell, l'amor).
...Perquè la persona de Jesús
va entrar en conflicte amb algunes persones
"perfectes", i les anomenades "santes", "justes" i de "pau"...
i va ser tolerant amb les persones més "marginals" i "malfactors", com "lladres", "prostitutes" i "esguerrats"...?
...On rau l'autenticitat del regne de Déu...?

... Pare...
Pare nostre...
Pare nostre del Cel...
Pare nostre del Cel...del Ser.
Pare nostre del Cel...
Pare nostre...
Pare...
... Shalom-Salut-Salam!
Lleida, 18 de maig del 2008



...Juliana de Norwich:
llei de l'amor, de la unicitat del Nom diví.
...encara en quedarà una quarta part més, fins a dotze,
(amb l'experiència humana oriental...budisme, induisme, taoisme),
per completar el
"voler de la presència del diví, aquí".

...és el cor que em diu de mi mateix:

..."l'Església", però, "la romana, la imperial...babilònia dels últims temps...
"...faig només una cosa: oblidar-me d'allò que he deixat darrera meu i llençar-me vers allò que tinc al meu davant..."
(Filipencs 3,13)

...que ja no ens cal cap més intèrpret...
per a la vida del diví aquí,
sols la simple realitat que ja som.
...tantes morals interessades...?
...tantes polítiques d'engany...?
...tantes teologies de distracció...?
...tantes propietats divines...?
...tantes sobiranies humanes...?
...tantes falsetats personals...?
...tantes esglésies universals...?
...és el cor que em diu de mi mateix:
...he de veure el món real amb els meus propis ulls.
(...per això, han d'estar el més "nets" possibles...)
...he de viure amb el meu propi cor.
(...per això, ha d'estar el més "buit" possible...)
...he de fer amb les meves pròpies mans.
(...per aixó, han d'estar el més "disponibles" possible...)
que vós, Pare nostre del Cel: veieu, viviu i feu en tots nosaltres:
...llum de Llum,
...cor de Cor,
...força de Força,
...ser de Ser...
Pare nostre del Cel...del Ser...

...A COR OBERT...SÓC TOT D'ELL...

...Juliana de Norwich...llibre: revelacions de l'amor diví...





... 0 (zero) ...potencial...absolut...
... 1 (u) ...persona original en si. (p.o)
... 2 (dos) ...(p.o) que escolta i es guarda en si.
... 3 (tres) ...(p.o) que s'expressa del que és.
... 4 (quatre)...(p.o) que es relaciona i s'harmanitza.
... 5 (cinc) ...(p.o) que es comunica i comparteix el que és.
... 6 (sis) ...(p.o) que es dóna, en sa quietud transformant.
... 7 (set) ...(p.o) que es vitalitza, en el que és, tota natura.
... 8 (vuit) ...(p.o) que es fa universal en el real.
... 9 (nou) ...(p.o) que torna a casa, simplicitat viure original.
...10 (deu) ... (C)ENTRAMENT ESPIRITUAL...
...11 (onze) ... FILIACIÓ ESPIRITUAL...
...12 (dotze) ... COMUNITAT ESPIRITUAL...

...¡TOT JO ERA ELL!...
...jo (aquí) sóc allò -ser- ho sóc!...
...bon Jesús tingueu pietat de jo...
...sóc tot de Jahvè, sóc tot de Jesús i per a Jesús...
...Pare nostre del Cel...



...la percepció humana visual ha esdevingut,
en una percepció pròpiament mental...
de la memòria i del temps...
molt lluny de la percepció directa i funcional animal...
...que la realitat esdevé més directa,
immediata i fractal...
...percepció des de la llibertat de la pròpia percepció...
...percepció sense temps i global:
des de l'instantàneïtat de tots els punts de vista possibles...
des de la quarta dimensió...?
des del cor profund despert-vivent que és...
des de la presència central...
...percepció que és percepció,
única, amb tot el CAP-COR-COS!

...L'equilibri i harmania en la percepció educativa:
...memòria suficient, perquè la comprensió sigui operativa,
en un interès sense estrès...
i com a resultat natural: una acció en i per si mateixa.

...la pròpia visió esdevé invisible...?
però...
no per la consciència que ho purifica,
no per al cor que tot ho sent i ho inlou,
no per a la pròpia vida que tot ho constitueix.



...SENTIR LA VIDA...
...L'ÚNIC ATEU POSSIBLE ÉS DÉU MATEIX...
...CREU L'HOME EN SI MATEIX...?
...Jesús de Natzaret, fill de Maria,
en fer-se del tot humà,
esdevingué del tot diví,
va creure en Ell.
...Jesús digué:
"...jo moro, però,
vull que tots visquin en vós, Pare."



...jo, que has estat al temps primer,
i al temps darrer, m'ho has donat tot,
m'has il·luminat, m'has estimat i m'has vitalitzat,
m'has donat tota la força de viure, i ara has de morir...?
que tot qui néix ha de morir...?
que tant m'estimes, que no vols condicionar-me més...?
que en realitat ja sóc tot llum...?
que no sóc cap forma ni cap jo..?
que sóc tot consciència pura...?
que sóc l'amor de tot, i tot de l'amor...?
que sóc la força original...?
que sóc tot llibertat...?
...pura vida incondicionada...?
...que sóc-som tot d'Ell...?
...que realment és Ell qui viu...?
...sí, fill-estimat. viviu!

...a vegades en una aparent i
lleugera paternitat de casualitat...
esdevé en realitat en una autèntica paternitat
compromesa de causalitat...
Joyce


...


...entrar i eixir de l'existència...en cada respiració...
Pare nostre del Cel del Ser...
000-SER: ...del tot invisible...
012...del tot, Consciència pura original...
011...del tot, Comunitat del Cel del ser...
010...del tot, Centrament vital espiritual...

CAP:
009...el cap que és, mira lliurement.
008...el cap que coneix, com és conegut.
007...el cap que s'adona, com n'és vitalitzat.

COR:
006...el cor que escolta...escolta.
005...el cor que estima...estima.
004...el cor que fa...fa.

COS:
003...cos mental...que estima.
002...cos emocional...que escolta.
001...cos físic-vital...que n'és conscient.

...

ramonjah: SALUT-SHALOM-SALAM.



...PARLAMENT CATALÀ DE LES RELIGIONS...
IV PARLAMENT DE LES RELIGIONS -2009-
Seguint els passos viscuts des del IV Parlament de les Religions del Món en el Fòrum de les Cultures a 2004, a Lleida se’ns va omplir el cor i la ment de voluntat per mantenir l’esperit del diàleg interreligiós a les nostres terres.
Des de fa cinc anys el grup de Lleida de diàleg interreligiós va contribuir a fer possible que la diversitat religiosa, de pensament i cultural tingui una cita mensual de trobada i d’intercanvi de coneixements i experiències personals.
Adherits des del començament de la creació de la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós hem estat partícips i col·laboradors dels tres Parlaments Catalans de les Religions que s’han celebrat (Barcelona, Manresa i Alacant).
Ara tenim el repte de crear el pròxim Parlament Català de les Religions a la ciutat de Lleida. I ens sentim molts orgullosos i feliços, al temps que molt compromesos i responsables per tal que aquest Parlament ofereixi allò que ens mou: esperit L’Esperit és la presència de la dignitat en els actes humans.
Allò que esta sostenint la vida de cada individu i que li proporciona bellesa i virtut. Esperit és el que sosté i, al mateix temps embolcalla l’ humanitat, al planeta, i a tot allò que existeix.
Com diu Raimón Pànikkar és la “transcendència de la immanència”. Per això, el IV Parlament Català de les Religions a Lleida te com a títol “Espiritualitat, Dona i Societat”. Oferim un espai i un temps per dialogar i compartir experiències en el que l’esperit esdevé en la persona i marca una empremta per sempre.
Empremtes inesborrables, inefables, místiques... en una paraula espirituals. Les experiències viscudes, les reflexions profundes i algunes propostes de millora entorn al paper de la Dona, en un món socialment complex i heterogeni, seran el punt clau del Parlament Vivint en una societat laica i plural, aquestes empremtes no poden ser evitades, ni esborrades per culpa dels esdeveniments històrics, culturals, econòmics i socials. Però han d’encaixar obertament en la societat ja que tampoc l’espiritualitat és patrimoni de les religions...(?)
L’espiritualitat és patrimoni de la humanitat (en si).
I el paper de la dona viu en aquesta societat un món dintre d’un altre món. El món de la tradició de la família i de les seves creences, que a vegades no estan adequades a l’entorn laic(...) de la nostra societat, (ni de la realitat vivent...) El factor de conviure entre tradicions diferents dintre d’una societat oberta, conforma un desajust de drets, de deures i d’encaix social i familiar per la dona. La desigualtat d’aquestos drets en les tradicions no és un tema únicament històric, també ho és quotidià en el nostre medi immediat.
Per això el IV Parlament de les Religions vol anar més enllà de les religions.
Volem anar al nexe de coneixement d’una realitat que s’ha silenciat culturalment, encara que es desvetlli en el silenci de la pròpia vida. I el volem expandir a través de la veu femenina. Un objectiu: Recuperar el valor espiritual i social de la Dona com a fonament (i motor) de la Pau a la humanitat. Un espai per parlar, un espai pel silenci i un espai per comprendre i aprendre a conviure en la diversitat cultural i religiosa. Això vol ser el IV Parlament de les Religions 2009: Un punt de trobada de gent per a qui l’ésser humà és un ésser obert a allò que el depassa, un ésser que troba una força i orientació que va més enllà d’allò que sap i d’allò que sent. Dit planerament, el IV Parlament Català de les Religions 2009 reuneix gent del nostre país i d’arreu del món, de totes les tradicions religioses i de totes les recerques espirituals, que tenen el desig d’enriquir-se mútuament, de compartir il·lusions i inquietuds de treballar plegats per afrontar els grans reptes de la humanitat. I el Parlament és obert també a aquelles persones que, sense ser religioses, valoren les contribucions que les religions poden fer a la construcció d’un món millor.
El Parlament no vol ser una trobada reservada a experts ni de líders o caps d’entitats religioses o de pensament que intercanvien els resultats de la seva recerca. El Parlament és sobretot una trobada de gent “de base” que es representa a ella mateixa. Per això vol ser i ha de ser una trobada de molta gent que no pren cap decisió, excepte la més important: la de consolidar el seu procés de transformació personal i de transformació del món, comprometre’s a escoltar i actuar per fer-se millor i fer un món millor. Quines religions i espiritualitats s’hi apleguen? Literalment, totes.
El Parlament no estableix fronteres. Tothom que tingui una preocupació honesta per la recerca espiritual i el millorament de la condició humana hi és benvingut.
UNESCO-CAT LLEIDA


Amics: us confeso que no és cap engany, però,
pot revestir-se d'un gran error,
o d'una gran veritat... o d'ambdòs...
Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real.
La ment és la ment i els seus pensaments.
El real és el real...amagat, que tot ho sosté.
L'encinistrament de la ment en sa quietud,
certament, permet de fer les coses millor,
amb més consciència vivencial.
"...governeu-vos per la Llei de la vida...!
QUI OBSERVA LA VIDA MÉS LLIUREMENT I AMB PASSIÓ,
HI PARTICIPA REALMENT.
ramonjah.
SALUT-SHALOM-SALAM...

Jo ara veig els temes religiosos com un parany i un caliu de sectes.
El tema espiritual el veig de portes endins com algo íntim i molt personal
i de portes en fora com algo genys impositiu molt lliure
i deslligat de dogmes i de convencionalismes heretats de diverses religions.
Em mereixen respecte les persones que aprofundeixen en el coneixement de si mateixes amb serietat, de forma austera, callada, seriosa i perseverant però no crec en formules màgiques.
Cada cop descobreixo millor que tots els paranys, les culpes, els pecats i els miracles del cristianisme no són més que una barrera que cal franquejar.
Tot és molt més senzill i molt més a l'abast de tothom.
Tot és molt més simple, més personal i més íntim.
És com qui ha d'aprendre a valorar les coses més senzilles i més petites.
No es tracta de reflexionar en res, ni de cercar mentalment res, és més bé un apropament vital.
Els erudits en poden dir fe segons la religió de la que es tracti però es tant sols una forma de donar nom a algo que va més enllà de ser nombrat com passa en les coses més essencials de la vida.
En comptes de tenir fe també es podría dir tenir vida o estar despert o haver tornat a néixer o no dir res que em sembla que en aquestes situacions es el mes escaient...
Salutacions.
Toni
Pare Estanislau Maria Llompart i Ros, de Montserrat.


Ahhhhhhh!
...Pare nostre del Cel...
Ehhhhhhh!
...som respirats pel diví...
Ahhhhhhh!...DEL MÓN AL DIVÍ, AL CENTRAL DEL COR...
Ehhhhhhh!...DEL DIVÍ AL MÓN CONCRET...
...IMMEDIAT DEL RESPIRAR...
PAhhhhhhh!...
REhhhhhhh!...


...som respirats pel diví...
...al inspirar cap a Déu, al central del cor...
...al expirar, de Déu cap el món concret...
...acció...presència, consciència central i llibertat...
...vós em dieu: ...sense disciplina no és possible cap doctrina...
...descans...llibertat, consciència central i presència...
...en la vostra fe i experiència, aneu sempre fins el fons...

...


...DE QUI SOM...realment?

Missatge Verge Maria a Medjugorje: Missatge 25 Maig de 2009
Estimats fills! En aquest temps, us convido a tots a pregar per la vinguda de l'Esperit Sant en cada criatura batejada, perquè l'Esperit Sant us renovi a tots i us condueixi pel camí del testimoni de la vostra fe, a vosaltres i a tots aquells que estan lluny de Déu i del seu amor. Jo estic amb vosaltres i intercedeixo per vosaltres davant l'Altíssim. Gràcies per haver respost a la meva crida! !

" ...CONTEXT
...Espiritual personal i Espiritual Essencial vers el Real.

Moltes gràcies per contestarme,
ja entenc que el món espiritual és tot molt personal,
però, potser caldria diferenciar entre l'espiritual-personal,
"com el bestit...", de l'espiritual-real,
el més central, més real, més essencial, més desconegut que pot haver-hi,
que diriem que és del..."cor prufund"...per donar-li algun nom.
Certament, crec que en el "cristianisme" i en altres "religions", "ideologies" i "partits"... en nom de l'espiritual, i del bé social...s'ha fet molt de mal,
molt d'engany, molt de parany del real per si,
molta manupulació de la realitat.
La mentalitat occidental, bàsicament del món "romà" i del món d'aquí o d'allí,
han fet un déu, "una imatge de poder", a la seva imatge personal...
a la recerca del poder material i espiritual,
no han dubtat en utilitzar el nom diví, per a un interés purament personal de sa persona, estat o imperi...el gran engany de nostra història...que encara dura i estem patin...morals i polítiques d'exclusió de tot lo altre...
i de l'essencial...
avui en nostre món "lliure", més que ahir, encara l'engany, el parany, l'exclusió, esdevé la primera norma de tot "poder", local o global.
I aquí, crec que rau el problema, si Déu qui és Déu mateix...
comenci a fer "neteja", no en quedarà res, ni ningú...
i abans que tot això pugui passar,
Ell, qui és real, sempre nou i totalment desconegut,
esdevé nostra petita pau personal
i al mateix temps la Gran Pau del Real en nostre món global.
I aquí comença la iniciativa i la responsabilitat de cadascú,
en "cercar", en "evocar", en "pregar", en "estimar", en "voler fluir", en viure el real en si.
Salutacions.
ramonjah



SÍNTESI VITAL...
VIDA REAL.
- les tres Religions del Llibre, (monoteistes), ens ensenyen: SOM TOT DE DÉU!
...i en Déu tot s'harmonitza i creix amb naturalitat.
...de Déu a la persona.
- les Religions "orientals", ens ensenyen els desvetllament de la natura original-primordial, del que/qui som en realitat, del despreniment i no-identificació amb les formes: SOM DEL SER!
...i en el ser tot esdevé pura llibertat i consciència pura.
...de la persona a Déu.

SOM DE DÉU I SOM DEL SER:
SOM DE TOT QUI ÉS COM A ÚNICA REALITAT VIVENT: PARE DE TOT QUE ÈS QUI ÉS.
SOM DE VÓS, PARE NOSTRE DEL CEL,
I A VOS TORNEM ARA I AQUÍ,
LLUM DE VOSTRA LLUM,
COR DEL VOSTRE COR,
FORÇA DE VOSTRA FORÇA,
SER DEL VOSTRE SER...
QUI ÉS VIU!

"...Pare nostre del cel: estimadíssim Jahvè,
estimadíssim Jesús,
estimadíssim Esperit Sant de Déu,
estimadíssima Santa Maria Verge... Mare en Déu de tot nosaltres... pregueu per tots nosaltres...
estimadísims germans i germanes vivents de Déu vivent, Comunitat feliç i universal de Comunitat veritable.
...Pare nostre del Cel del Ser...

...

...tota addicció es nota quan es comença a superar...
addicció fisiològica, ideològica, teològica... compte!
però, la filosofia de saber mirar i mirar-nos en nostre viure com la primera vegada,
ens és del tot necessària.

...


...un sol jo.
...cal tenir, també en compte l'adicció,
també en la religió.

...una ment honesta i respectuosa,
clara i valenta,
atenta i objectiva.
...compassiva..
...

ARA...



...en el més petit hi rau el més gran...
...en el més petit esdevé la veritat més gran...
...en el més petit, en el més fidel, en el més callat, en el més constant,
en el més valent, en el més respectuós,
en el més resplendent, en el més auster...en el més qui és...


...en record d'en Vicenç Ferrer:
...el 19-06-2009, recient "mort" d'en Vicenç, a TV3 van passar un últim encontre personal, (S)avis..., amb la periodista catalana Núria Solé, “inspiradora...”, on repassen la seva vida i la seva manera d’enfocar l’existència en el nostre món concret … És un excel·lent reportatge, sensible i lúcid … explica que a la guerra civil espanyola, al 1938, quan tenia 18 anys, (la quinta del biberó … els hi deien, com en Carmel, un tiet meu que hi va morir…), doncs diu que va tenir com una revelació … al front de batalla del riu Ebre, defensant Catalunya dels feixistes … era de nit … tot fosc … i només havia una petita llum enmig … una llum molt fràgil que no va desaparèixer ni es movia … i va entendre com la divina providència, (la mà de Déu-real) li mostrava la “lluita” del món, entre la petita llum divina i les ombres de les nostres visions mentals-egoistes, ideologies, creences dogmàtiques, lleis humanes de poder ... Vicent Ferrer diu que tenim dues mirades, la de la intel·ligència i la del cor, en una sola realitat física vital de la nostra persona i del nostre món … i que segons el grau de consciència personal, (encarnació del potencial que som ...), doncs fent petites coses de bé a les necessitats humanes, coses autèntiques i pràctiques … guiades per l’Esperit de la vida … que li revelava … “espera sempre un miracle …” Vicenç Ferrer, un gran home de fe-real, per al nostre mil·lenni … Ara puc entendre perquè la llum de Déu és molt petiteta… per no fer cap ombra en ningú, per no fer ni la més mínima manipulació… Salutacions en el Cel-real, gràcies Vicenç Ferrer, al meu cor ja hi vius.
ramonjah

http://www.tv3.cat/videos/1325779
http://www.tv3.cat/videos/334409

Aquesta és la commovedora comiat de Yamuna, la filla petita d'en Vicent: “...Al meu estimat pare. Ets el més gran dels éssers humans que he conegut i el pare més meravellós. T'estimo. T’enyoro desesperadament i trobo a faltar la teva presència. Però estàs en el meu cor, a cada sospir que prenc i en cadascun dels pensaments que tinc. No sé com puc començar a descriure el gran home que has estat. Ets pura bondat. Simplicitat. Amor Força inesgotable. Compassió. Acció. Amabilitat. Bellesa. Alegria. La gràcia de Déu. I per últim i no menys important, divertit. Que fantàstic i únic sentit de l'humor! Hem après tant de tu. Sí, una única bona acció conté en si mateixa totes les religions, totes les filosofies i ideologies. Sí, Déu és el pa que dónes a un home afamat, l'alleujament que dónes a qui pateix. Sí, la pobresa POT ser eradicada. I, finalment, sí, en aquest món d'injustícies i guerres, aquest ÉS el sentit de la vida. Diuen que estàs en un lloc millor. Però jo sé el que tu diries. Aquest és el millor lloc. Tu sempre vas dir: 'Què meravellosos són aquest món i aquesta vida'. Aquestes van ser les teves últimes paraules en el teu últim llibre. Vaig llegir aquesta cita i te la vaig recordar: 'No deixaria aquest món fins que Déu em va prometre que les meves mans podrien sempre tocar la cara de qualsevol que ha patit'. Finalment, vull dir-te que com a pare has estat meravellós. Compartir amb nosaltres enormes quantitats d'amor. Compartir interminables abraçades. Et trobaré a faltar, quan estigui malalta o patint. Perquè tu vas mostrar-nos i vas donar-nos alleugeriment i força. T'estimo. Et trobo a faltar. Mai hi haurà un altre com tu, (pare)”. Yamuna . H

http://www.fundacionvicenteferrer.org
http://www.youtube.com/watch?v=BnqDBMgxXU4












...


...els traspàs esdevé com un nou naixement en Ell...
...
...el nounat...
"...en el moment en què un nen obre els pulmons i comença a respirar llança un -Ahhhhhhh!- indescriptible...
És una sensació immensa de potència, excitació, energia...
La potència que despren un nuonat, el seu afany de viure és bestial...
" Xavier Krauel

Ahhhhhhh!...
Pare nostre del Cel...
Ehhhhhhh!...
...som respirats pel diví...
Ahhhhhhh!...DEL MÓN AL DIVÍ,
AL CENTRAL DEL COR...
Ehhhhhhh!...DEL DIVÍ AL MÓN CONCRET...
...IMMEDIAT DEL RESPIRAR...
PAhhhhhhh!...
REhhhhhhh!...

"...la meva casa serà anomenada casa d'oració per a tots els pobles..." (Marc 11, 17)


Mostra un mapa més gran






..."Cantaven los aucells l'alba,
e despertà's l'amic, qui és l'alba;
e los aucells feniren llur cant,
e l'amic morí per l'amat, en l'alba.
RAMON LLULL, Llibre d'amic e amat, 25

...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada